Paisatge
El paisatge de la Serra de Llaberia és eminentment de caire natural. Els escassos conreus concentrats al fons de les valls que baixen de Llaberia i la Mola, amb una estructura bàsicament tradicional, són el contrapunt i complement als vessants emboscats del sistema muntanyós que acaben en cingleres de colors clars, grisencs o rosacis. És el paisatge que clou la cubeta prioratina pel sud, carregat de fenòmens geològics que el fan molt estètic i complex alhora.
El paisatge de la Serra transmet la sensació de lloc remot, aïllat, amb serres de difícil accés i desconegudes però alhora pròximes a tot el Camp de Tarragona.
La Serra ens ofereix, a més, moltes possibilitats per interpretar el paisatge, tant des del punt de vista d’explicar la vida tradicional relacionada amb el passat agrícola i ús forestal del territori, com de la interpretació de l’ecologia de les comunitats vegetals existents
Les parts elevades dels vessants del Montalt, Llaberia i la Mola mostren una variació cromàtica estacional apreciable degut als arbres caducifolis que esquitxen els alzinars. Les parts baixes, normalment dominades pel pi blanc, no experimenten aquesta dinàmica. Al llarg del temps, la migrada activitat humana en aquests paratges ha evitat alteracions importants del paisatge. Només una zona del Montalt va sofrir els efectes d’un incendi forestal l’any 1994, però la superfície alterada va ser petita. Per contra, el vessant meridional d’aquestes muntanyes, encara al Baix Camp, ha estat devastat per nombrosos incendis al llarg dels darrers 30 anys. Per altra part, cal realitzar una convenient ordenació de les activitats a la zona: per la proliferació de l’activitat de moto-cross que erosiona el terreny, per la falta d’accessos en algunes vessants de cara a l’extinció d’incendis, per la falta de neteja de boscos, o en projectes d’activitats de turisme rural que compleixin la seva integració en l’entorn.
El paisatge de les muntanyes de Llaberia i la Mola és el decorat en el qual els pobles del Baix Priorat desenvolupen els seus productes agrícoles de qualitat. Com en d’altres zones de la comarca, es percep la necessitat de sincronitzar la qualitat del paisatge amb la de la producció agrícola com a mètode per augmentar el valor afegit del producte final i, en definitiva, fer fiables les explotacions agràries existents.
Imatge 1 El Mont-redon des del Collet de Collivassos. El barranc de la Dòvia cobert per la boira.
Imatge 2. Paisatge de vinya amb el fons escènic de la Serra del Montalt
