GEOLOGIA
L’Espai d’Interès Natural de la serra de Llaberia incorpora un complex sistema de serres majoritàriament calcàries que s’aixequen entre la fossa del Priorat a l’oest i les primeres estribacions de la serralada pre-litoral a l’est, connectant al nord-oest amb la resta de la serralada pre-litoral mitjançant les serres de Pradell l’Argentera i al sud amb les serres de Santa Marina i les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs. Estructuralment se situa en el domíni meridional dels Catalànids.
Bàsicament, està composat per dues grans moles calcàries – la de Colldejou al nord i la de Llaberia al sud – que flanquegen l’espai pel seu costat est, amb alçades que superen els 900 metres i on destaca el relleu tabular – parts culminals relativament planes flanquejades de grans cingles verticals – i la dinàmica càrstica. Totes dues moles es troben separades pel complex anticlinal lleugerament cavalcant del Coll del Guix. A les moles hi predominen els materials sedimentaris calcaris de l’època mesozoica.
LA MUNTANYA BLANCA
En la imatge es poden observar materials pertanyents a l’època triàsica.
La roca de sota i de color vermellós està formada per gresos silícics i argiles roges i pertany al que geològicament s’anomena Buntsandstein, presenten una edat aproximada d’uns 220 milions d’anys i el color és degut a l’origen continental (material oxidats).
Aquests materials s’han format per l’erosió d’antics relleus i la posterior sedimentació en zones topogràficament deprimides. Els gresos són antics dipòsits de sorres mitjanes (platges, barres de rius,...) i les argiles procedeixen de zones d’aigües tranquil·les i estancades. Els materials han estat cimentats per processos fisicoquímics.
La roca de sobre i de color blanquinós està formada per calcàries micrítiques pertanyents al Muschelkalk Inferior, presenten una edat aproximada d’uns 210 milions d’anys i és color clar és degut a l’origen marí (precipitació de calcita).
Aquest material s’ha format per la precipitació dels carbonats procedents de l’erosió d’antics relleus i els quals es dissolen amb l’aigua. L’ambient de formació es troba en aigües tranquil·les i amb profunditats mitjanes. La precipitació dels carbonats van formant nivells de forma horitzontal al fons del llit marí i la consolidació dels nivells es forma per la pressió exercida pels materials i aigua de sobre.
La successió de materials continentals a la base i de materials marins al sostre denota una època en què el nivell del mar anava pujant de forma successiva i on primer teníem ambients més energètics (sorres i argiles) i després hi havia ambients menys energètics i submergits en un mar.
Per més informació consulteu els segïents materials:
GEOZONA 310 ENCAVALCAMENTS DE PRATDIP-LLABERIA I LA MOLA DE COLLDEJOU
ASPECTES GEOLÒGICS, GEOMORFOLÒGICS I HIDROGEOLOGIA
Aquesta secció ha estat possible gràcies a la col·laboració de Joaquim Roset Piñol (Enginyer geòleg)
2008 - Consorci Serra de Llaberia 